Exercici terapèutic en les patologies metabòliques i en la diabetis mellitus

Hola.

Us faig un resum del que vaig explicar a radio Juneda el dijous passat. Vaig parlar de les patologies metabòliques, més concretament de la diabetis mellitus, i del seu exercici terapèutic.

El síndrome metabòlic és un síndrome complex que engloba un grup de factors de risc: obesitat, resistència a la insulina, hipertensió i dislipèmia.

Aquest síndrome s’associa a un augment del risc de patir malaltia cardiovascular i diabetis mellitus tipus 2, entre altres.

Les causes del síndrome metabòlic són la hiperalimentació (amb aliments hipercalòrics i risc en grasses saturades, hidrats de carboni refinats i sal), l’ambient, la genètica i el sedentarisme.

Aquest síndrome és major en dones i l’estrès influeix en el síndrome.

Per prevenir i tractar aquest síndrome, hem de portar una alimentació adequada, practicar activitat física de forma regular, evitar el sobrepès i tractar els factors de risc associats amb la malaltia cardiovascular.

Està demostrat que la realització d’exercici físic regular i apropiat a les característiques de cada persona, té la capacitat de prevenir l’aparició del síndrome metabòlic i de controlar-lo un cop ja hi és present.

La realització d’activitat física millora la resistència a la insulina, provoca una reducció de la pressió arterial en repòs, millora la hiperglucèmia i disminueix el colesterol que anomenem “dolent” i augmenta el colesterol “bo”.

També algunes investigacions han demostrat un descens dels valors dels marcadors inflamatoris i que, com ja hem dit anteriorment, la pràctica d’exercici disminueix la probabilitat de desenvolupar aquest síndrome.

L’associació americana de medicina esportiva ens diu que la dosi mínima d’activitat física que ha de realitzar la persona que presenta un síndrome metabòlic, per millorar la salut i la condició física, és la següent:

– Els adults dels 18 als 64 anys, han de realitzar com a mínim 30 minuts diaris d’activitat física i les sessions han de durar com a mínim 10 minuts. Aquesta activitat física ha de consistir en activitats recreatives o d’oci, desplaçaments (per exemple caminar o anar en bicicleta), activitats ocupacionals (és a dir, la feina), feines domèstiques, jocs, esports o exercicis programats en les activitats de la vida diària.

Per millorar les funcions cardiorespiratòria, muscular, la salut òssia i reduir la depressió es recomana:

– Dedicar com a mínim 150 minuts a la setmana a la pràctica d’activitat física aeròbica moderada, o 75 minuts a la setmana d’activitat física aeròbica intensa.

– L’activitat aeròbica ha de durar cada cop com a mínim 10 minuts.

– Si volem obtenir més beneficis per la salut, podem augmentar la pràctica de l’activitat física aeròbica moderada fins a 300 minuts a la setmana, o fins a 150 minuts d’activitat física aeròbica intensa.

– Dos cops o més a la setmana, s’han de realitzar activitats d’enfortiment dels grans grups musculars.

EXERCICI TERAPÈUTIC EN LA DIABETIS MELLITUS:

La diabetis mellitus és una malaltia en la que hi ha un desequilibri en els nivells de sucre en la sang i d’insulina en l’organisme. El que ens marca la diabetis és la hiperglucèmia, és a dir, un valor de la glucosa igual o major a 126 mg/dl en dejú.

Hi ha tres tipus de diabetis mellitus:

– Tipus 1: hi ha una insuficiència absoluta de la insulina i es precisa d’insulina exògena.

– Tipus 2: l’organisme no produeix suficient insulina o no l’utilitza adequadament.

– Gestacional: nomès es presenta durant l’embaràs.

Hi ha un estudi que amplia els tipus de diabetis a 5 tipus, però normalment parlem de 3 tipus.

L’exercici físic, juntament amb la dieta i una medicació adequada, són els pilars fundamentals del tractament de la diabetis.

Els efectes positius que té la realització d’activitat física en la diabetis són:

– L’augment de la sensibilitat a la insulina, disminuint la dosis d’insulina preprandial, en la diabetis tipus 1.

– En la diabetis tipus 2, s’ha observat durant l’exercici una disminució dels nivells d’insulina i glucosa en sang.

– Millora del control glucèmic, i disminució del risc cardiovascular i de la mortalitat.

Hem de vigilar durant l’exercici que no es produeixi una hipoglucèmica o hiperglucèmia, per tant, l’exercici es recomana realitzar-lo amb un professional de la salut al costat, o com a mínim, haver-ho consultat amb un professional de la salut.

Per exemple, s’ha de vigilar amb l’aparició dels següents símptomes:
– Sudoració.
– Palidesa.
– Irritabilitat.
– Gana.
– Mareig.
– Somnolència.
Aquests símptomes ens indicarien una hipoglucèmia.

També s’ha de tenir en compte si la persona diabètica també pateix una neuropatia i úlceres als peus, una retinopatia, etc.

Recomanacions d’activitat física:

– S’ha de realitzar exercici aeròbic i de força. És millor realitzar primer l’exercici de força i després l’exercici aeròbic, tot i que de vegades s’intercalen els dos tipus d’exercici.

– D’exercici aeròbic o cardiotrainning s’ha de realitzar entre 3 i 7 dies a la setmana, sense que passin més de 2 dies consecutius sense fer exercici. Tipus: caminar, ciclisme o nadar.

– També hem de fer un treball muscular de resistència, un mínim de 2 dies a la setmana no consecutius, i preferentment 3 dies a la setmana. Tipus: amb màquines de gimnàs, peses, gomes de resistència, el propi pes del cos, etc.

– S’han estudiat els efectes de la marxa nòrdica i de les gimnàsies cos-ment com el ioga o el pilates, i s’ha vist que en són beneficioses.

– Els nens i adolescents amb diabetis mellitus tipus 2, dels 5 als 17 anys, haurien de fer com a mínim 60 minuts al dia d’activitat física moderada o intensa. La major part d’aquesta ha de ser aeròbica, i a més, haurien d’incorporar activitats intenses per enfortir els músculs i els ossos, com a mínim 3 cops a la setmana.

– Les embarassades amb diabetis gestacional o en risc de diabetis, haurien de realitzar entre 20-30 minuts d’exercici d’intensitat moderada, la majoria o tots els dies de la setmana.

Atentament:

Sílvia Hill Molina, fisioterapeuta col. 10196

Importància de l’activitat física

Hola.

Us faig un petit resum del que vaig explicar ahir a radio Juneda. Com que degut a la situació actual de confinament, estem menys actius i més tensos i/o deprimits, vaig decidir parlar de la importància de realitzar activitat física regularment.

La inactivitat física o ser insuficientment actiu és el quart factor de risc més important de mortalitat, després del tabaquisme, la hipertensió arterial i el sobrepès o obesitat. El 5è factor de risc més important és l’alt nivell de glucosa en sang.

A més a més, ser insuficientment actiu té associades les següents malalties:
– Malalties cardíaques.
– Malalties malignes (càncer).
– Malalties cerebrovasculars (vessament cerebral).
– Diabetis.
– Hipertensió essencial i malaltia renal hipertensiva.

Realitzar entre 60 i 75 minuts d’activitat física moderada al dia, pot eliminar els efectes de mort prematura associats a seure més de 7 hores al dia.

L’activitat física fa disminuir però no desaparèixer els efectes negatius per la salut de mirar la televisió més de 5 hores al dia.
Per tant, el sedentarisme és un factor de risc cardiovascular, independentment de l’activitat física que realitzem. Hem de trencar amb el sedentarisme, aixecar-nos i moure’ns sovint.

Estudis recents han demostrat que una activitat física regular va ser igual, tot i una resposta inicial més lenta, que la medicació antidepressiva per al tractament de la depressió.

L’activitat física millora la funció immune.

L’activitat física també millora la memòria, ens ajuda a dormir millor, a controlar el pes, etc.

En fer activitat física hem de tenir en compte:
– La freqüència.
– La intensitat.
– La durada.
– El tipus.

Què valorem i treballem de la condició física de la persona?
– La resistència cardiorespiratòria.
– La resistència muscular.
– La força muscular.
– La flexibilitat.
– La composició corporal.

Recomanacions de quantitat d’activitat física segons la OMS:

– Els nens de 5 a 17 anys, haurien de fer 60 minuts d’activitat física moderada o vigorosa al dia, i la major part d’aquesta hauria de ser aeròbica.

– Els adults de 18 a 64 anys, haurien de fer 150 minuts d’activitat física moderada a la setmana, o almenys 75 minuts d’activitat física vigorosa a la setmana, o una combinació de les dues. A més a més, hem d’afegir exercicis de força muscular almenys 2 dies a la setmana.

– Els adults majors de 65 anys, igual que els anteriors, però afegim que les persones amb una mobilitat reduïda haurien de fer exercicis d’equilibri per a prevenir caigudes, almenys 3 dies a la setmana.
Si no poden seguir aquestes recomanacions, almenys han de ser el més actius possible segons les seves condicions físiques.

Per acabar, vaig donar alguns exemples d’exercicis que es poden realitzar aquests dies a casa i estratègies per a realitzar-los.

Per tant, tot i estar confinats a casa, hem de ser actius i realitzar activitat física regular.

Atentament:

Sílvia Hill Molina, fisioterapeuta col. 10196

Este sitio web utiliza cookies para que usted tenga la mejor experiencia de usuario. Si continúa navegando está dando su consentimiento para la aceptación de las mencionadas cookies y la aceptación de nuestra política de cookies, pinche el enlace para mayor información.plugin cookies

ACEPTAR
Aviso de cookies